Una empresa japonesa dissenya un vestit robòtic per facilitar el moviment de gent gran i discapacitats

Notícia de "El periódico de Catalunya" penjada l'11 d'abril de 2008.

Parla sobre un vestit robòtic que ajuda a la gent gran a poder moure's i aixecar pes. (A la imatge un home aixecant 30 quilos d'arròs amb un sol braç).

• L'invent, anomenat HAL, està equipat amb diversos sensors que intueixen els gestos del cos

EFE
TÒQUIO
Una empresa japonesa ha presentat avui en un acte espectacular a Tòquio un vestit robòtic, una mena d'esquelet extern cibernètic que té com a objectiu facilitar els moviments de gent gran i disminuïts físics.

Quan l'usuari s'enfunda l'invent, batejat amb el nom de HAL (membre assistent híbrid, en les seves sigles en anglès), veu augmentada la seva força de manera considerable, motiu pel qual el seu creador, Yoshiyuki Sankai, creu que tindrà una aplicació comercial en els serveis a la tercera edat.

El robot, semblant al de molts enginys propis del manga japonès, també podrà ser usat en programes de rehabilitació per a persones amb discapacitat física, ja que no cal fer gaire força per moure'l.

HAL està equipat amb diversos sensors que intueixen els moviments del cos, cosa que ajudaria els seus usuaris a executar les accions que no podrien portar a terme ells sols.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=499583&idseccio_PK=1012

Sobre el famos vídeo..

Aquest vídeo que penjo al weblog i que el podeu trobar al youtube tracta del que vam trobar-nos un dia per les Rambles.

Per fer-lo vam necessitar una càmera de vídeo i anar un dia de Setmana Santa a gravar. Després de passar-nos el dia per les Rambles i d’haver gravat uns 15 minuts de cinta vam donar per acabada la sessió de gravació.

A continuació ens vam adonar que no vam gravar com era degut, ja que ho havíem de fer en format DV i ho vam gravar en miniDVD. Així que vam pensar que tot el fet fins llavors no ens hauria servit per res. Al final ens van ajudar a passar-ho a format DV i vam poder iniciar el muntatge.

Per al muntatge vam tenir molts problemes. El primer dia, dijous 27 de març, ens va trigar 20 minuts a gravar-se (en aquest moment vam pensa que era la fi del món sense saber el que se’ns venia a sobre). El segon dia de muntatge, dimarts 1 d’abril, tot va anar bastant be, encara que anàvem molt retardades. Vam decidir que, com en un principi l’últim dia de muntatge era el dimecres 2, quedaríem una hora i mitja abans d’iniciar les classes per tenir temps suficient per acabar el vídeo. Així doncs, dimecres 2 d’abril vam quedar a les 8am per avançar feina. La sorpresa va ser quan, en obrir l’ordinador vam trobar-nos que, el que havíem fet al dia anterior no s’havia guardat. Després de maleir-nos tant com vam poder va iniciar de nou la feina. Així doncs, tot el fet durant una hora i mitja vam haver de refer-ho. Per si les mosques, aquest cop vam guardar l’arxiu 6 o 7 cops. Quan després de treballar en el vídeo durant 3 hores seguides vam veure que la cosa no s’havia acabat, ens vam assabentar que encara ens quedava dijous 4 d’abril. Vam agrair tenir una horeta i mitja més i vam marxar a casa contentes amb la feina feta. També vam pensar que varem fer molt be de quedar a les 8am després de veure els problemes que vam tenir. Quan en arribar a l’aula el dijous 4 d’abril i obrir l’ordinador, vam pensar que el que veiem no podia ser real. Ens vam tornar a trobar amb l’ordinador buit! Sense la feina feta en 4 hores i mitja. Vam al·lucinar, vam pensar que érem les persones més gafades del món, Que ens havia caigut una maledicció.. I després de comentar-ho i mirar-ho amb el professor i que ens digues que era culpa nostre, després de dir-li que fes una prova i apagues l’ordinador a veure que passava, ens ha acabat donant la raó dient-nos que l’apartat D del pc estava congelada. Vaja gràcia ens ha fet.. Total, que al final, després que l’home de vídeos estigues una hora mirant que passava, ens ha tocat tornar a refer el muntatge per tercer o quart cop, i el resultat ha estat aquest!

Usant el GIMP

No sabeu com m'ha arribat a costar entendrem amb el GIMP. Al principi sempre se'm bloquejava i no em deixava fer. Al final vaig deixar-ho per impossible després de molts intents, fins que avui ho he tornat a intentar i per fi ho he aconseguit!

La primera imatge, en la que se'm veu agafant un got l'he retocat un pel. Normalment en totes les fotografies que em fan se'm veuen els ulls vermells (és el que té tenir ulls blaus..) i com no he sabut trobar un boto per a retocar-los he acabat ampliant la imatge i retocant pixel per pixel (puntet a puntet) cada tros d'ull vermell que se'm veia. He usat el propi color d'ulls que hi havia al voltant del punt vermell amb el xuclador de color, i també la tecla del dit que ho difumina tot (sinó es notava massa el canvi de color).

En la segona imatge es pot observar el got de gel de la primera imatge des de prop. Per aconseguir-ho he usat el cúter per retallar-la.

En aquesta tot m'ha estat més fàcil excepte redimensionar la imatge, ja que si la feia a 1024x(el que dones el pc) no acabava d'entrar a la pantalla; així que he hagut de canviar l'alçada i posar-la a 768 pixels.

(Per redimensionar-la anar a "escalar imagen").

Per si no tingués prous problemes amb aquesta pràctica obligatòria a sobre en el weblog també he sofert problemes. La imatge no se'm col·locava on li deia.. i ja veurem com queda al final.

Així que aquí deixo aquest breu comentari que espero que li serveixi a quelcom si te algun problema semblant al meu.

Carla